Crònica de la Wild West Party
Tot i que quedi un pèl lluny en el temps, avui publicarem la crònica de la festa Wild West Party que dijous passat va organitzar el Baja Beach, i que comptava amb la col·laboració del Nashville de Terrassa.
La cel·lebració de la festa va donar força material als forumeros/es de Countrycat per poder discutir que si era pertinent o no muntar una festa country a un local com el Baja.
Jo m'hi vaig mostrar a favor des del principi, perquè ho veia com una oportunitat per promocionar el country.
Aquesta era l'opinió també del Dan McFlyer, que a més va anar a la festa. Ell precisament m'ha enviat per e-mail la crònica que us adjunto a continuació (merci Dan):
"Ben i jo vam arribar al Baja Beach sobre les 23:00h.
Vam pagar 30E de la entrada per tots dos a la noia de la entrada, la qual era molt simpàtica i molt amable, però pel que ens vam enterar desprès poc comunicativa alhora de tenir clar que vestits de cowboy i cowgirl no ens habia de cobrar res. Vam baixar cap el local que curiosament estava completament buit, tenint en compte que hi havia sis nenes vestides de In a la pista i quatre o cinc vestits de cowboys i cowgirls (del Nashville) arraconats en una tribuna, asseguts de cara a la pista.
Vam deixar les bosses al Guardarropia i vam donar una volta pel local. Vam veure els cambrers i cambreres, que fan de gogos, boys i girls alhora, tots ells disfressats de vaquers i indis. Hi havia més barrets entre els cambrers que entre nosaltres. El toro mecànic, frecuentat per tots els cambrers del local, era molt divertit així que vam seure en una taula just al costat d'ell.
Fins a les 23:30 hores, en que va començar a entrar gent al local, va estar sonant country tota l'estona, i les cançons que hi sonaven eren totes balls molt coneguts per nosaltres.
A les 23:32 hores exactament, es va fer una conexió en directe amb la Casa del Gran Hermano i, tots els cambrers van abandonar la seva feina, per seure a prop de les pantalles i cridar i fer el rosco sobre el meravellós espectacle mediàtic. Desprès d'això un paio que no callava al micròfon, va anunciar la fi de la música country, de moment, i que començava la festa al Baja Beach, on va començar a sonar música de tot tipus: house, tecno, rock, pop, i de tant en tant posaven un exit d'alguna època anterior a l'edad dels allà presents, per fer un numeret els boys, els quals no ensenyaven ni les cames. Tampoc no es va veure ni un pit, ni una cama de noia. Lo dels boys i les girls, no existia, era un timo.
De tant en tant apareixien dos paios sense camiseta, un amb barret i un altre amb corona de plomes que li feien un numeret patètic i ridícul a una noia. També algunes noies amb barret o amb pinta de Pocahontas (Pocasoltas com diu la Ben), feia pujar a sobre de la barra un pardillet i li feia el mateix numeret.
A les 1:30 de la matinada, algú es va aixecar una mica emprenyat i va parlar amb els organitzadors del local, desprès va venir a disculpar-se per la nit tant patètica que estavem vivint com a Festa Country i ens va compensar amb dues copes de cava per haver hagut de pagar entrada (amb aquelles copes de cava que hi havia de barra lliure per les noies a l'entrada del local), les vam ignorar i ens vam demanar un San Francisco i un Forester amb gel.
A la 1:45 de la matinada va sonar el Yes (Rose Garden) que van sortir corrent totes i tots a ballar a la pista, on van fer una exhibició del ball en línia. (Nosaltres ens vam negar a fer res pagant). Acabada la cançó tres idiotes van fer una dificilíssima coreografía (braç dret a la dreta, braç esquerra a l`esquerra, volta sencera) amb una cançó del Michael Jackson. Després, van posar el Renegade on tres parelles intentaven fer un ball com déu mana, però és clar, hi faltava gent allà i es va fer el que es va poder. Acabada aquesta segona cançó de Country, es va acabar el country i es va continuar amb el rol del local.
A les 2:15 la Ben i Jo vam abandonar el local.
Vull destacar tres coses:
1.- La gent clienta del Baja Beach en cap moment no ens va faltar el respecte, ni es va burlar, en tot moment va ser completament respectuosa i es va comportar amb nosaltres com amb un més. NO va sonar el coyote en tota la nit, i tampoc l'Achy Breaky Heart.
2.- Gracies a en Harley i la seva dona, vam passar una estona molt agradable tot xerrant i passant l'estona en aquell "local". Ho volem agraïr. Dels altres, no en vam veure ni les ombres.
Pel que vam veure, els del Nashville van posar la seva botigueta i els van dur la música. En cap moment van organitzar res ni van quedar en ensenyar un ball, ni res de res. Va ser una festa Baja Beach amb ambient de festa i prou. De Country res. I us haig de dir, que si haguéssim anat a passar unes hores al Baja Beach, pel fet de passar unes hores al Baja Beach, ens ho haguéssim passat d'allò més be; no calía que ens fessin vestir com una atracció de fira pel gust dels organitzadors. Una atracció que la gent clienta del local no va fer us en tota la nit."
Bé, aquesta és la opinió d'en Dan que, com heu pogut llegir, va anar a la festa. Estaré encantat de publicar la opinió de tots aquells/es que, havent estat al Baja, vulguin expressar les seves sensacions sobre tot plegat.
Personalment, i pels comentaris que m'han arribat, ho resumiria tot plegat dient que la gent del Nashville poc va poder fer davant d'una festa 100% Baja. No crec que sigui just criticar-los per intentar promocionar el country. El contrari, jo personalment els felicito per la valentia.
La cel·lebració de la festa va donar força material als forumeros/es de Countrycat per poder discutir que si era pertinent o no muntar una festa country a un local com el Baja.
Jo m'hi vaig mostrar a favor des del principi, perquè ho veia com una oportunitat per promocionar el country.
Aquesta era l'opinió també del Dan McFlyer, que a més va anar a la festa. Ell precisament m'ha enviat per e-mail la crònica que us adjunto a continuació (merci Dan):
"Ben i jo vam arribar al Baja Beach sobre les 23:00h.
Vam pagar 30E de la entrada per tots dos a la noia de la entrada, la qual era molt simpàtica i molt amable, però pel que ens vam enterar desprès poc comunicativa alhora de tenir clar que vestits de cowboy i cowgirl no ens habia de cobrar res. Vam baixar cap el local que curiosament estava completament buit, tenint en compte que hi havia sis nenes vestides de In a la pista i quatre o cinc vestits de cowboys i cowgirls (del Nashville) arraconats en una tribuna, asseguts de cara a la pista.
Vam deixar les bosses al Guardarropia i vam donar una volta pel local. Vam veure els cambrers i cambreres, que fan de gogos, boys i girls alhora, tots ells disfressats de vaquers i indis. Hi havia més barrets entre els cambrers que entre nosaltres. El toro mecànic, frecuentat per tots els cambrers del local, era molt divertit així que vam seure en una taula just al costat d'ell.
Fins a les 23:30 hores, en que va començar a entrar gent al local, va estar sonant country tota l'estona, i les cançons que hi sonaven eren totes balls molt coneguts per nosaltres.
A les 23:32 hores exactament, es va fer una conexió en directe amb la Casa del Gran Hermano i, tots els cambrers van abandonar la seva feina, per seure a prop de les pantalles i cridar i fer el rosco sobre el meravellós espectacle mediàtic. Desprès d'això un paio que no callava al micròfon, va anunciar la fi de la música country, de moment, i que començava la festa al Baja Beach, on va començar a sonar música de tot tipus: house, tecno, rock, pop, i de tant en tant posaven un exit d'alguna època anterior a l'edad dels allà presents, per fer un numeret els boys, els quals no ensenyaven ni les cames. Tampoc no es va veure ni un pit, ni una cama de noia. Lo dels boys i les girls, no existia, era un timo.
De tant en tant apareixien dos paios sense camiseta, un amb barret i un altre amb corona de plomes que li feien un numeret patètic i ridícul a una noia. També algunes noies amb barret o amb pinta de Pocahontas (Pocasoltas com diu la Ben), feia pujar a sobre de la barra un pardillet i li feia el mateix numeret.
A les 1:30 de la matinada, algú es va aixecar una mica emprenyat i va parlar amb els organitzadors del local, desprès va venir a disculpar-se per la nit tant patètica que estavem vivint com a Festa Country i ens va compensar amb dues copes de cava per haver hagut de pagar entrada (amb aquelles copes de cava que hi havia de barra lliure per les noies a l'entrada del local), les vam ignorar i ens vam demanar un San Francisco i un Forester amb gel.
A la 1:45 de la matinada va sonar el Yes (Rose Garden) que van sortir corrent totes i tots a ballar a la pista, on van fer una exhibició del ball en línia. (Nosaltres ens vam negar a fer res pagant). Acabada la cançó tres idiotes van fer una dificilíssima coreografía (braç dret a la dreta, braç esquerra a l`esquerra, volta sencera) amb una cançó del Michael Jackson. Després, van posar el Renegade on tres parelles intentaven fer un ball com déu mana, però és clar, hi faltava gent allà i es va fer el que es va poder. Acabada aquesta segona cançó de Country, es va acabar el country i es va continuar amb el rol del local.
A les 2:15 la Ben i Jo vam abandonar el local.
Vull destacar tres coses:
1.- La gent clienta del Baja Beach en cap moment no ens va faltar el respecte, ni es va burlar, en tot moment va ser completament respectuosa i es va comportar amb nosaltres com amb un més. NO va sonar el coyote en tota la nit, i tampoc l'Achy Breaky Heart.
2.- Gracies a en Harley i la seva dona, vam passar una estona molt agradable tot xerrant i passant l'estona en aquell "local". Ho volem agraïr. Dels altres, no en vam veure ni les ombres.
Pel que vam veure, els del Nashville van posar la seva botigueta i els van dur la música. En cap moment van organitzar res ni van quedar en ensenyar un ball, ni res de res. Va ser una festa Baja Beach amb ambient de festa i prou. De Country res. I us haig de dir, que si haguéssim anat a passar unes hores al Baja Beach, pel fet de passar unes hores al Baja Beach, ens ho haguéssim passat d'allò més be; no calía que ens fessin vestir com una atracció de fira pel gust dels organitzadors. Una atracció que la gent clienta del local no va fer us en tota la nit."
Bé, aquesta és la opinió d'en Dan que, com heu pogut llegir, va anar a la festa. Estaré encantat de publicar la opinió de tots aquells/es que, havent estat al Baja, vulguin expressar les seves sensacions sobre tot plegat.
Personalment, i pels comentaris que m'han arribat, ho resumiria tot plegat dient que la gent del Nashville poc va poder fer davant d'una festa 100% Baja. No crec que sigui just criticar-los per intentar promocionar el country. El contrari, jo personalment els felicito per la valentia.
Comentaris