Countrycat al diari Avui
El dia d'ahir serà un dels dies que en un futur recordaré quan pensi en aquesta pàgina. Ahir va sortir un breu comentari de Countrycat al Diari Avui. Estic d'acord que no és el diari amb més lectors i que el comentari és breu i mig amagat, però què voleu que us digui: em va fer molta il·lusió.
He escanejat la imatge i hi podeu accedir des de l'enllaç del principi del missatge o clicant aquí. La notícia és al final de la columna del mig.
Precisament aquesta setmana hem arribat entre tots a les 7.000 visites i les 13.600 pàgines vistes, amb una mitjana de més de 70 visites al dia. No m'ho hagués imaginat mai quan vaig començar a escriure el primer missatge que arribaríem fins aquí.
Avui que estic romàntic, us explicaré d'on va venir la idea de fer Countrycat.
Tot va començar cap al mes de gener d'aquest any, un dimecres a la nit. Estàvem fent classe de country a un bar de caipirinhes que es diu Opiniao, amb la Glòria de profe.
Estava ensenyant el Watermelon Crawl (veure fulla de ball) i no sé com vam començar a comentar entre tots els presents què carai deia el cantant dels BR5-49 a la tornada (estribillo) de la cançó del ball, Cherokee Boogie: si deia hey Carolina, deia hey jabalina, deia hey chavalina o deia hey no-se-què...
Total, que quan vaig arribar a casa vaig buscar la lletra per internet i la vaig enviar per mail a tots els que estàvem a la classe. Per cert, la lletra la podeu trobar en aquest enllaç. I va ser llavors, en veure que algú havia llegit el mail (i fins i tot li havia interessat!) que vaig començar a donar voltes al tema.
El destí va fer que per motius de feina aprengués el què era un Blog, un nou concepte de pàgina web que estava molt de moda als Estats Units i que venia a ser una espècie de pàgina personal on cada dia l'autor hi penjava missatges.
I va sortir Countrycat. Un blog de country, pels bojos/es del country de Catalunya.
No sé si la criatura és nen o és nena, però després de gairebé nou mesos, estic orgullós de dir que Countrycat és un fill que té molts pares i padrins, i que sense vosaltres no hauria arribat als 9 mesos.
Doncs això, que merci pels ànims que em feu arribar sempre per mail a countrycat@terra.es, merci pels comentaris de millora i merci... per ser tant ben parits i ben parides, home!
Josep dixit.
Comentaris