The Roughstock Country Countdown - 12 Abril:
Una setmana més, arriba el Country Countdown d'en Don Steel, la llista d'èxits del New Country més actual.
El #1 d'aquesta setmana va per Darryl Worley amb el tema Have You Forgotten, i ja són dues setmanes seguides. La llista sencera la podeu consultar seguint aquest enllaç. També la podeu escoltar entrant a la pàgina del Roughstock Country Countdown i així podreu sentir la majoria de les cançons.
Us he de confessar que no he escoltat la cançó, o sigui que no us en puc fer cap comentari. El què sí que he llegit és la lletra, i que és una cançó escrita després del 11-9. Però de rerafons molt diferent a la de l'Alan Jackson (Where were you). La lletra la podeu llegir a aquesta pàgina.
Us en tradueixo un fragment de l'inici de la cançó perquè us en feu una idea: Sento gent que diu que no necessitem aquesta guerra (la d'Afganistan), però jo dic que hi ha algunes coses per les que val la pena lluitar. Com veieu (i si seguiu llegint la resta de la lletra) és una cançó en la què s'hi reflecteix el rencor patriòtic ianqui més ranci. (Rarament, no he vist cap referència al sr. Aznar). Les referències a Bin Laden i a les dues torres hi són repetidament presents a la lletra.
En fi, encara que us he donat les fonts per sentir-la, us diré que almenys jo no penso escoltar-la. I que si hi ha gent que ha de dedicar esforços a escriure cançons per justificar guerres, no seré jo qui fagi l'esforç de sentir-les. El què és per mi, el sr. Worley ha deixat d'interessar-me (Sincerament, abans ja no m'agradava gaire).
Per tot això, us remeto des d'aquí a escoltar qualsevol cançó de les Dixie Chicks, que segur que disfrutarem tots més.
Entreu al Fòrum que la polèmica està servida!
Una setmana més, arriba el Country Countdown d'en Don Steel, la llista d'èxits del New Country més actual.
El #1 d'aquesta setmana va per Darryl Worley amb el tema Have You Forgotten, i ja són dues setmanes seguides. La llista sencera la podeu consultar seguint aquest enllaç. També la podeu escoltar entrant a la pàgina del Roughstock Country Countdown i així podreu sentir la majoria de les cançons.
Us he de confessar que no he escoltat la cançó, o sigui que no us en puc fer cap comentari. El què sí que he llegit és la lletra, i que és una cançó escrita després del 11-9. Però de rerafons molt diferent a la de l'Alan Jackson (Where were you). La lletra la podeu llegir a aquesta pàgina.
Us en tradueixo un fragment de l'inici de la cançó perquè us en feu una idea: Sento gent que diu que no necessitem aquesta guerra (la d'Afganistan), però jo dic que hi ha algunes coses per les que val la pena lluitar. Com veieu (i si seguiu llegint la resta de la lletra) és una cançó en la què s'hi reflecteix el rencor patriòtic ianqui més ranci. (Rarament, no he vist cap referència al sr. Aznar). Les referències a Bin Laden i a les dues torres hi són repetidament presents a la lletra.
En fi, encara que us he donat les fonts per sentir-la, us diré que almenys jo no penso escoltar-la. I que si hi ha gent que ha de dedicar esforços a escriure cançons per justificar guerres, no seré jo qui fagi l'esforç de sentir-les. El què és per mi, el sr. Worley ha deixat d'interessar-me (Sincerament, abans ja no m'agradava gaire).
Per tot això, us remeto des d'aquí a escoltar qualsevol cançó de les Dixie Chicks, que segur que disfrutarem tots més.
Entreu al Fòrum que la polèmica està servida!
Comentaris