Crònica 20 anys del Wild Bunch

La Paqui Monroy (moltíssimes gràcies!!) ha tornat a exercir de corresponsal en un dels esdeveniments de l'any a Catalunya, el cap de setmana de celebració dels 20 anys de vida del Wild Bunch Saloon de Vilassar. Concretament, els dies 8, 9 i 10 de maig van ser quan el local va omplir-se d'abraçades, retrobaments, música country i molt de ball.




20 anys de Wild Bunch Saloon-
Vilassar de Mar 8 -9-10 de maig 2015
Per Paqui Monroy

Començar dient i que quedi clar que aquesta crònica la faig jo i no en nom de ningú, que serà el meu punt de vista, el meu criteri i el meu sentiment, com sempre que les faig…

El divendres tot pintava bé, teníem previst anar a la inauguració dels dibuixos d’en .sà des de que la va publicitar, per cert heu anat a veure-la suposo? Valia molt la pena! I després anar directament des d’allà cap al Wild, o sigui que carreguem tot el cotxe amb les coses que necessitàvem per dormir, per canviar-nos, els instruments del Gabi per la Jam ( banjo, wistle, culleres, washboard ), les que calien per la festa del Wild com cafetera, braçalets, etc i anem a deixar els nens a casa els avis.

Fins aquí tot bé, tot massa rodat, oi? Doncs resulta que durant el trajecte cap al Wild ens quedem tirats amb el cotxe, avisa al Racc (va una mica de publi, que sempre que tenim un problema ens treuen del pas), espera al mecànic, espera a la grua, ves cap a casa a deixar el cotxe perquè un divendres a les 12 de la nit enteneu que els tallers són tancats, oi? Truca als pares que em deixin el seu cotxe, canviem tot el que teniem al nostre cotxe a l’altre i ara ja si, tornem a estar preparats per anar al Wild!!!

Arribem a la 1.30 h aprox. al local, o sigui que del divendres us puc explicar ben poca cosa, ja s’havien sortejat un parell de botes i altres coses, hi havia la Marató que havia preparat la Neus Lloveras amb balls antics i balls actuals de tots els nivells i entre mig algun two step. Vam arribar per ballar algun encara, però la gent ja anava desfilant, així i tot encara vam estar un parell d’horetes xerrant, ballant i gaudint amb la gent, al final només una persona es volia quedar a dormir, així que amb tot els respectes però la vam enviar cap a casona i cadascú a casa seva, això si, abans de marxar ens posem els pijames i fem les fotos corresponents i bona nit que demà ens espera feina !

El dissabte era el dia fort del cap de setmana ja que s’obrien portes a les 11h i es tancaria a altes hores de la matinada…

A les 11h hi havia programat ball a la carta, la gent que vingués havia de demanar el ball o cançó que volgués i es punxaria, però senyors, increïble però ningú va demanar res, vam posar música de fons i tothom anava arribant, petant la xerrada, ara saludo a aquest, ara a aquell, ara arriba el que fa molt temps que no veia, etc i tot plegat que es fa l’hora de començar el concert dels The Barroom Buddies, el Wild celebrava el 20è aniversari i ells el seu 1r any de concerts, quina millor celebració que tocant els temes de sempre i algun de nou de collita pròpia, no us puc especificar bé les cançons, estava a la venta d’entrades i des d’allà escoltava el concert, veia que de tant en tant algú es posava a ballar en línia i algunes parelles en two step, feia goig, la gent asseguda davant els músics i els altres darrera ballant.

Felicitats Mario i companyia, que siguin molts anys més de concerts!



Arriba l’hora de dinar, no vam parar taules juntes, tothom podia seria on volgués i amb qui volgués, a dins hi havia un self service d’amanida i patates xips i a la terrassa havies d’anar a buscar l’hamburguesa i la botifarra a la brasa que en Guille feia. Hi havia gent dinant per tots els racons, al davant i al costat de la llar de foc, a la barra, a les taules de l’entrada, a la terrassa, al local del Teddy, cadascú es va fer el seu raconet per dinar, de postres gelat i a l’hora del cafè començava la Jam Session amenitzada per els Juke Mountain String Band, van tocar de 16 a 18 h, temes d’Old Time and Folk American Music, un munt de músics: tres fiddles, dos banjos, una mandolina, tres guitarres, un washboard, wishtle i culleres en algunes cançons, i algunes veus de tant en tant.

Us adjunto un petit vídeo per què us feu una idea, aquesta jam amb més o menys músics depen el dia, la podeu trobar cada dos diumenges al Wild Bunch, estigueu atents als anuncis del facebook!



A les sis va començar a arribar gent i gent i gent i gent, era l’hora dels ballarins, durant tota la tarda es van anar combinant balls, classes i exhibicions.

Vam tenir quatre grups d’exhibicions, fa temps que vam anunciar que qui volgués podia fer una exhibició amb el ball que ells triessin, vam tenir els següents grups:

Els The Dreamcatchers ens van ballar el We Can!!, el ball que van presentar al passat concurs del Barn.

Els Wilds Kids, quatre nens/es entre 10 i 14 anys que van ballar un ball que un d’ells havia fet, el ball es diu Temps de Mar

Els Country Thunder Rucs ens van ballar el nou ball de la Isa, el Ruc’s Dream

Els Minotauro ens van ballar el nou ball de la Neus, el My Heart Is Yours

Entre balls, classes i exhibicions la gent quan volia podia menjar l’entrepà que havíem preparat per sopar.

Les classes les van fer els professors que durant tots aquests anys han fet de professors en el local, us detallo el que va explicar cadascú:

La Txell va explicar el Scrap It, és un ball que ella recordava que s’havia explicat i ballat molt quan ella estava.

La Montse va explicar el Ribbons Of The Night, un ball que ella aprecia molt i que recordava que és dels primers que va ensenyar al Wild.

El Diego va explicar el Little Cupid, un contra dance que va fer ell quan ensenyava.

En Max va explicar el Cowboy By Night de collita pròpia també.

La Isa ens va explicar el Take It Easy amb la seva cançó original, el ball és de l’Albert, el fill d’en Jordi i li feia gràcia, tot quedava a casa.

En Ferran va explicar el seu ball Ever Ready, amb la cançó que ell va suggerir als principis.

Quan en Ferran acaba d’explicar el ball i la Dolors li fa entrega com a tots, de la tassa del Wild Bunch de record, en aquell moment la Vane i els profes actuals li porten el pastís d’aniversari, la Vane havia fet el pastís, maquíssim, no us puc dir com estava de gust perquè no en vaig menjar, va desaparèixer en un moment!, era preciós, tot blanc amb el logo del local en negre al mig, un deu per ella!

Tot seguit i mentre es tallen els pastissos, la Mercè ens ensenya el ball Ain’t Got Time, és el que ella havia triat, ball que va agradar molt en aquella època, que està ben fet i que el va posar amb música de la Danni Leigh, per què havia vingut a tocar al local i per un altre detall que em guardo per mi.

També vam comptar amb la presència de la Laia, però ella no va explicar cap ball.

Els profes actuals ja expliquen/em balls cada setmana, per això vam decidir que era el dia de recordar i agrair la feina que havien fet els altres abans de que arribéssim la Neus, en Gabi i jo i l’Adolfo i l’Angie.

Vull mencionar el bon equip que crec que fem, que si no hi va un, hi ha l’altre, que tots anem bastant a una i això no és fàcil, en aquest cap de setmana s’ha vist, vam començar divendres i fins diumenge al vespre vam estar al peu del canó. Uns veníem entrades, els altres fèiem entrepans, cafès, començàvem balls i el que calguès.

Al finalitzar les classes es van fer els “sorteios”, com diu en Gabi, d’articles que havien cedit els patrocinadors i el mateix local.

La nit del dissabte va acabar tard, a la matinada marxaven els últims després de moltes hores de diversitat programada.

El diumenge al matí va haver-hi descans i a les sis de la tarda ens hi vam tornar a posar amb el fi de festa, la gent que va venir va proposar els balls que volia ballar, balls fàcils, balls més complicats, antics, nous i clàssics de tota la vida, amb la seva música i amb la que no és la seva.

Es van sortejar un parell de botes més i altres coses com tasses, refredadors i algun objecte més dels patrocinadors.
Vam berenar i vam brindar tots junts per l’aniversari del Wild, i per tots els que estàvem allà.

I fins aquí el cap de setmana de celebració…

Esperem que puguem celebrar molts més amb tots vosaltres, que sou el més important, la gent que omple el local…