Perelada 2014: i ja en van cinc!

PERALADA 2014 i ja en van CINC
Per: Xavier Badiella

Abans de que Gener se’ns escoli de les mans, aprofitem la cinquena edició del PERELADA LINE DANCE per pujar altre cop a l’Empordà. Ens han invitat per fer diversos Workshops en l’apartat de ball social. Enguany han volgut canviar el concepte tant centrat en altres edicions en el món de la competició per donar més protagonisme al ball social.

Darrer cap de setmana de mes i a primera hora ja estem a Peralada. El Cafè del Centre d’aquesta vil•la Empordanesa obra les portes ben d’hora. Comencen a arribar els assistents, sonen els primers temes musicals i la gent s’apressa a ballar. Tenim ganes de moviment i es nota en l’ambient. De seguit es formen els grups per les diferents classes que s’impartiren durant tot el matí i tarda. Els qui volem aprendre els balls de competició, les classes estan separades per nivells de dificultat i també per estil de ball. Tres sales dedicades només a ensenyar els balls de competició distribuïdes en aules de l’escola que es troba davant mateix del Cafè Central de Peralada. Durant tot el dia s’ensenyen fins a 11 coreografies diferents i de nivells tant Principiants com Intermitjos, tot amanit amb estones de ball lliure que ajuden a que tant al matí com a la tarda es vagin succeint els assistents entre classes de balls de competició com estones al ball social de la sala gran. Meitat Country meitat Line Dance les coreografies estan quasi bé totes traduïdes a la Web de Countrycat i de BAC Dance.

Les quatre hores de ball del matí acaben amb la ja típica repassada general per que tothom pugui filmar el seu propi vídeo. Després del dinar continua la mateixa dinàmica tota la tarda finalitzant amb una classe general de Two Step a càrrec dels darrers campions del món, Miquel Menendez i Llum Ramos, que engresquen a una vintena de parelles a seguir amb unes quantes figures bàsiques per fer els seus primers passos en el ball de parella típic de la musica més Country. Toca fi l’activitat per donar temps a preparar-se pel sopar de germanor i nit de gresca i disbauxa, son ja les vuit i estem un xic cansats de tanta “ballaruca”, però res ens farà perdre les ganes de seguir amb la festa.

Com en edicions anteriors el sopar s’esdevé a la sala principal del Cafè del Centre. Enguany es nota la davallada d’assistents (que ja es preveia seria important); tot i això, més d’una seixantena de comensals ens disposem a gaudir d’un sopar sempre ben portat, sofisticat, bo i copiós pel qui volia repetir. No hem acabat encara de pair les postres que l’Àngels ens fa sortir a ballar. Se’ns apunten també gent vinguda especialment per la ballada del vespre, que omplen la pista de gresca i animació. Com era d’esperar, l’amfitriona, la Gemma Golobardes, no deixa seure a ningú, ens fa ballar tots plegats unes quantes cançons. Jo les catalogaria de “patxangueres”, amb el pretext d’un suposat “càsting”, que com be podeu suposar va acabar essent un batibull molt divertit. Era una excusa per fer sortir a tots els professors de la trobada que més endavant ens farien fer el ximple. Mai tan ben trobat el terme “ximple”, bo i disfressats realment no sé de què; bé, un servidor si que era fàcil identificar... de dona sevillana, com no podia ser d’altre manera, entre rialla i rialla continua el ball lliure.

Passada mitja nit es feu el sorteig de regals que els comerços del la vila i altres col•laboradors de l’esdeveniment fan cada any i com cada any a nosaltres no ens toca res de res. Continuem ballant fins que les cames comencen a fer “figa”, es hora de retirar-se i amb el “vamos a la cama”, acaba la vetllada a les dues de la matinada.

El diumenge està tot centrat a la sala gran, marató de balls durant tres hores seguides, des de les 10 fins la una del migdia s’anaren succeint cançó rere cançó. Se’ns va apuntar més gent a la pista, una quarantena més de gent per passar el diumenge plegats, ballar i gaudir de la bona companyia fent petar la xerrada i saludar a vells amics: gent de Mallorca, Menorca, Tarragona, de Palafrugell, Barcelona, Manresa i per descomptat dels Andorrans amb la Meritxell al capdavant fent força xerinola.

Per als més tècnics, el matí té un petit apartat a una sala de l’escola propera al Cafè del Centre on es fa una classe sobre els “ritmes musicals” i expressió corporal, tot per aquells que els agrada ampliar coneixements i millorar de cara a la competició o de forma personal. Cap a la una es fa el darrer acte de la trobada, un ball de germanor on més d’un centenar de persones omple la pista amb els compassos del “Duni Express”, felicitacions als assistents i organitzadors per aquest bon cap de setmana que hem gaudit plegats.