2on Nacional d'Andorra
2on Nacional d’Andorra
Per: Xavier Badiella
Aprofitant el Pont de tot Sants, pugem altre cop a Andorra, aquest cop acompanyem als germans Zetterström (Suecia), doncs l’Emil formarà part del jurat de la competició que aquest país dels Pirineus organitza per segona vegada aquest any.
Tornem al complex Sociocultural d’Encamp, el divendres al vespre comença la festa de benvinguda, ball lliure per tothom, panellets per degustar, gentilesa dels amics Andorrans sempre tant atens. La primera mísica que sonà foren els compassos del cheek to cheek, en memòria del nostre benvolgut Modest Jordana, que aquest mateix dia, als 77 anys ens deixava després d’una sobtada malaltia. Natural d’Encamp, era un ballador apassionat, no es perdia mai cap festa o competició, no li feia mai mandra desplaçar-se allà on calgués per tal de poder ballar una estona amb els amics. Descansi en pau, nosaltres el recordarem sempre que tornem a la seva terra estimada, aquest bonic país dels Pirineus. La festa dura fins les dues de la matinada, estàvem força descansats, sortosament el fet de ser un divendres festiu ajuda a que la gent estes força més animada i això es nota alhora de la gresca.
Dissabte pel mati l’Emil Zetterström realitza una classe de tècnica de ball “Funky”, tot i no ser la seva especialitat cal dir que feu treballar de valent als assistents durant quasi dues hores. Desprès del dinar comença la competició amb els preludis d’escalfament acostumats, l’anècdota divertida la donaren els membres del jurat que ens aparegueren disfressats de castanyeres, De seguit ens presentaren les coreografies, en foren dues, l’una country i l’altre de musica Pop contemporani, “The Sacrifice” cantada per Dolly Parton s’endugué el primer premi. Les tres categories que sortien a pista, a saber, Newcomer, Novice i Intermidiate o feren en tres torns alternats, tan per canviar-se de vestuari com per donar cabuda al ball lliure que el públic assistent agraïa omplint la pista. El fet de nomes tenir tres balls per categoria afavorí que la competició no s’allargués en excés.
Al torn de la competició individual el seguiren els dos Teams, l’una format per les “nenes” més joves d’Andorra, i el segon, Kick Ball Change de Barcelona que al final s’endugué el primer premi. No acabaria la tarda sense que aprenguéssim una nova coreografia a càrrec de l’Emil, amb musica de Pitbull & Kesha, un Funky, trepidant, no cal dir que l’energia que li donaven els germans Zetterström res tenia a veure amb el que poguérem fer nosaltres. L’entrega de premis sempre emotiva fou seguida de més ball per a tothom, ens quedava encara la festa del vespre per acabar de rematar la jornada.
A les 10 del vespre s’obre altre cop la sala, s’anaren succeint músiques i més músiques, entre panellet i pasteta o pasteta i panellet, sonaren cançons per a tots els gustos, a mitja sessió ens aparegué un “Pagès” amb boina, faixa, armilla, bastó i gos d’atura inclòs, que entre ximpleries i acudits aconseguí fer ballar el “Moonlight Shadow”, en seguí el Show que els germans Zetterström oferiren, un encadenat de músiques acompanyades pel seu bon fer, ball individual, coordinació i empatia, ritmes diferents i trepidants, tot una exhibició molt aplaudida pels presents, entusiasmats per l’energia que saberen transmetre al públic. La festa acabaria passades les dues de la matinada, cansats però contens i amb ganes de tornar-hi.
Més informació sobre l'autor de la crònica: pàgina del club de fans de Chatti the Valley a Facebook.
Comentaris