Crònica dels concerts de Bootleggers i Dale Watson & His Lone Stars
Avui a Countrycat tenim el privilegi de compartir amb tots i totes vosaltres la crònica d'uns enviats especials magnífics! Ni més ni menys que la Paqui Monroy i en Gabi Ibáñez, amb recolzament fotogràfic de l'Àfrica Lozano. Tots ells, juntament amb un grupet més de catalans i catalanes va acostar-se al sud de França per presenciar en directe el concert del gran Dale Watson.
A continuació us enganxem la seva crònica. No sense agrair-los de tot cor la seva col·laboració, un cop més, amb Countrycat.
Bootleggers + Dale Watson & His Lone Stars
9/02/2013 a Tarbes, França
Per GiP
Trobem per casualitat, o no, l’anunci del concert d’en Dale Watson a través de Xafa’l.
Ostres, mira, que ve en Watson al Sud de França, a Tarbes, on és això? Busquem, està a 4 hores i pico d’aquí, què fem? Mirem agendes, en principi no tenim res, què fem? Va som-hi! Doncs sí, passem la informació a uns quants companys i amics, a veure qui s’apunta i per dates impossible ningú pot. Doncs res, hi anirem sols, els GiP cap a França!
Rebem el comentari d’un company, en Francesc, ell i uns quants també hi aniran. Seran 5, que bé, algú conegut per allà.
Llavors resulta que sense saber-ho del cert, a uns 60 km del concert viu un amic nostre que també s’apunta al concert; que bé, passarem unes horetes amb ell, ens trobarem amb gent d’aquí i coneixerem a Mr. Dale Watson & his Lone Stars. Què més podíem demanar?
Avancem per missatge amb el manager europeu d’en Watson que hi anirem, que ens guardin les entrades, ja que només es podien comprar a la sala.
Arribem amb temps per recollir les entrades i ens trobem amb els companys catalans que ja estaven allà. On és la gent? Ja estan a dins? Venen més tard? No enteníem res. Obren les portes i som els primers en entrar, una sala petita amb l’escenari al fons, tot preparat. Ens posem a primera fila, davant les tanques, tenim l’escenari a menys d’un metre!
Comencem a fer fotos, a esperar la gent i això que se’ns acosta una noia i ens diu sou catalans no? Jo també, havia vingut sola amb la seva gosseta a veure el concert, una catalana més!
Continuem preguntant on és la gent, seriem uns quaranta, i d’aquests 9 érem catalans!
Amb mitja hora de retard comença l’actuació dels Bootleggers, una banda francesa. El guitarra i veu, Didier Ceré, és el manager europeu d’en Watson. Gràcies a ell el tenim per aquí. El grup ens sorprèn gratament: són 4, un bateria, un baix, un guitarra elèctrica i la guitarra i veu. Sonen molt bé! Cançons pròpies? I algunes versions com el Cherokee Boogie per exemple.
Els catalans participem fent-los les veus dels “coros dels estribillos” uouououooo! Uououo! Uouooo! Redneck kid!!
A les onze tocades comença en Dale Watson. Crits de les catalanes, com no! Ostres quin senyor, quina bona planta, quina elegància, quin tupé! El teníem a un metre!
Dale Watson amb la seva banda texana, els Lone Stars. Quina compenetració entre ells, només mirant-se ja sabien el que havien de fer, jocs de mirades, de bromes, genials, faltava el fiddle però va sonar perfecte, hi havia el bateria, el contrabaix, el pedal steel i la guitarra i veu de Mr Watson.
Un puntàs el toc d’humor d’aquesta gent: cada 3 o 4 temes, anava a un costat de l’escenari i deia : “El Rancho Azul” (que és un ranxo que hi ha a Texas i li ha servit d’inspiració pel seu últim àlbum que porta aquest nom) i es quedaven plantats sense moure’s, com estàtues, fent cares i posicions diferents cada vegada amb el pedal steel fent sons de fons, ara un ovni, ara un soroll de gratar-se el cap, etc. I llavors anava a l’altre costat i feia el mateix…
Ells anaven tocant temes de diferents àlbums i ell que es dirigeix al públic i ens diu que demanem temes, que si volem algun en concret… i ja tenim a la Laia que demana “Carry On This Way” i just ell que sent la petició i comença a tocar-la, i nosaltres li demanem “Tequila, Whiskey and Beers, Oh My!”, és una cançó que des de que la vam sentir el primer dia , la trobem molt divertida i “enganxosa”, d’aquelles que entren al cap i no marxen. I a ell que li fa gràcia, que li demanem aquesta i comenta que és d’una “movie” i es posa a tocar-la, ens va demostrar en tot moment la seva professionalitat i experiència, ni llistat de temes ni res: tu demanaves i ell tocava per nosaltres. A més a més, amb aquells petits detalls de mirades i gestos senyalant-te, que sabies perfectament que era per tu, per nosaltres.
Amb el seu toc humorístic, en aquesta ocasió alçant les mans i amb el to de veu semblava un capellà fent un sermó, ens demana que agafem parella, que li és igual si home i dona, home i home, dona i dona però que ho féssim. I què va passar? Doncs que només 2 parelles catalanes, com no, ho vam fer, quin luxe en Dale Watson cantant-nos en directe mentre vam fer un parell de voltes a la sala a ritme de Two Step, ell a la cançó ho va dient i de fet és el títol del tema “Quick, Quick, Slow, Slow”
Després de més d’hora i mitja de concert es retira i nosaltres que volíem més, el cridem i ell que surt i ens fa tres temes més, més una altra petició de la Laia.
A l’entrada del teatre havien preparat la venta de CD, samarretes vídeos i ell estava allà esperant-nos pel que volguéssim, disposat a tot, a signar, a comentar, a parlar… tota la colla del Dakota anaven amb barrets blancs perquè els hi signés i li portaven regals diversos, entre ells, una senyera! Doncs qui sap si algun dia quan anem a Texas la veurem penjada…
Arriba el nostre torn amb ell, portàvem la foto d’uns amics on sortien ells amb en Watson a Austin per si la podia signar. Ell que de seguida la reconeix i encantat la signa, nosaltres portàvem un parell més de fotos i també ens les signen, més el seu CD i el pòster del concert.
Ens comenta que estaria encantat de tornar cap a Catalunya, a veure si és veritat i si us plau: si ho fa, aneu a veure’l! No us el podeu perdre en directe, 100% recomanable. És tot un senyor, professional i proper, molt proper.
Va valer molt la pena, un cap de setmana fantàstic, trobada amb amic, paisatges magnífics, molt fred però amb molt bon caliu que el feia passar i molt, molt bona música !!
GiP 11/02/13
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,... )
Comentaris